La ciutat és l’espai per excel·lència d’ homes i dones. La naturalesa transformada en grau màxim per la cultura i la tècnica, un espai consagrat a la convivència social. La ciutat ens parla del conjunt dels ciutadans, però sobretot ens parla de convivència, de la vida en comú i el seu imaginari col·lectiu.

La ciutat ha estat protagonista i escenari privilegiat de la transformació de la societat tradicional —fonamentalment agropecuària— en la moderna societat industrial. És sobretot en la ciutat on es concentraren aquests processos de canvi i modernització social, però bona part de la ciutat tradicional va resistir i romandre dempeus. No només arquitectònicament i urbanísticament parlant, sinó en tot allò que toca de prop pràctiques socials i usos i costums convivencials. Per això parlem de ciutats viscudes i en trànsit, a les que s’acosta la present exposició.

La Mediterrània ha sigut sempre un món urbà. I també ho ha estat —i ho continua sent— el territori valencià, sempre articulat al voltant d’un conjunt de ciutats que senyoregen els espais rurals.